Història i cultura

L'escut

L´escut d'Andorra
Figura 6

L'escut andorrà resumeix bastant bé la situació Política del País i la seva història.Dividit en quatre quarters, fa menció de la divisa nacional "Virtus Unita Fortior". Situats al quadrant superior destre, la mitra i el bàcul recorden la funció del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell; en canvi simètricament, al quadrant superior sinistre, es troba el blasó del comte de Foix, primer copríncep francès. Encara avui dia, aquest últim blasó figura a l'encapçalament de les cartes o de les decisions signades pel president de la República Francesa, copríncep d'Andorra. A la part inferior de l'escut es troben, a l'esquerra, els colors de Catalunya i a la dreta les dues vaques, símbol de Bearn, que recorden així la proximitat dels dos veïns.


Historia d´Andorra

Carles el Calb
Figura 7

La primera aparició del nom d'Andorra es troba en el document de cessió de l'emperador Carles el Calb, de l'any 843, en el qual cedeix al seu fidel comte d'Urgell, Sunifred la vall d'Andorra, situat a la comarca d'Urgell.

A partir dels segles X i XI, s'estén progressivament el domini dels bisbes d'Urgell sobre les valls d'Andorra, que els converteixen, a partir del segle XII, en una senyoria episcopal.

A partir del segle XIII, comença un període de lluites i hostilitats entre els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix per la sobirania d'Andorra, que finalitzen amb la signatura de dos convenis successius anomenats Pariatges.

El primer Pariatge va ser signat el 1278 per Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell i Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò. El segon va ser signat deu anys més tard, en 1288, també per Pere d'Urtx i Roger Bernat III.

Els pariatges són uns dels documents fonamentals de la història d'Andorra perquè estableixen la consenyoria indivisa entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. També fixen els tributs a pagar pels andorrans com la "Questia", organitzen la justícia per mitjà dels batlles (jutges) i nomenen als veguers i notaris. Són institucions que encara ara sobreviuen, reformades al Principat.

El dia 14 de març de 1993, el poble andorrà va aprovar per àmplia majoria la primera Constitució d'Andorra, que consagra el país com un coprincipat parlamentari, un estat de dret, democràtic i sòcia.

Festes locals

Sant Julià de Lòria:

Dos diumenges abans d'arribar el Nadal té un interessant mercat en la Plaça Major.

Sant Julià de Lòria
Figura 8

San Esteve:

Cada 26 de desembre se celebra Sant Esteve, amb la seva tradicio del caga tio , una antiga tradició catalana en la qual els nens colpegen una fusta, anomenada el tió, mentre canten demanant regals.

Caga tio
Figura 9

Reis Mags:

El dia 6 de gener, de la mateixa manera que a Espanya , té lloc la festivitat dels Reis Mags . En la nit anterior se celebren animades cavalcades .

Reiis Mags
Figura 10

Carnaval:

El carnaval és una altra festivitat important a Sant Julià de Loire en els mesos d'hivern. A la tarda té lloc una rua amb banda i comparses seguides d'un sopar amb botifarres a la brasa i vi.

Carnaval
Figura 11

Andorra la Vella i Santa Coloma:

El 17 de gener es celebra la Festa de Sant Antoni, patró dels animals, on es beneeixen tots els animals de la parròquia.

Festa de Sant Antoni
Figura 12

Dies festius durant els mesos d'estiu a Andorra:

Sant Joan:

El 24 de juny es celebra el solstici d'estiu al Principat d'Andorra, festa més coneguda com Sant Joan.

Sant Joan
Figura 13

San Cristóbal:

El 10 de juliol és el dia de Sant Cristòfol, on té lloc la benedicció dels cotxes i diversos vehicles davant de l'església.

Benediccioó  de cotxes
Figura 14

Dia del turista:

A l'agost (dia variable), també se celebra el Dia del Turista, on té lloc un festival infantil i una paella gegant.

Paella gegant
Figura